Dades pràctiques:
Adreça: C/ Nou de la Rambla, 3
Barcelona.
Interès:
xxxxx
(5
sobre 5)
Estat actual:
Exterior Bé
/ Interior. Només es pot visitar la planta baixa i el
soterrani, la resta de l’edifici està en procés de
restauració.
Transport: Metro: L3, (parada Liceu)
Autobusos: 14, 59, 91,
120
Visites: El Palau Güell
està en procés de restauració. A partir de l'1 de Juny de
2010 fins el mes de Abril de 2011 el Palau romandrà tancat.
El
règim de visites, els horaris, preus
i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu prèviament.
Accessibilitat per a minusvalids:
Durant el procés de restauració, el Palau romandrà tancat.
Informació: Telèfon: (34) 93 317 39 74
Fax: (34) 93 317 37 79
Email: palauguell@diba.cat
Web:
www.palauguell.cat
Ruta del Modernisme
|
Història:
Aquest edifici, un dels més luxosos de Barcelona, va ser
encarregat per Eusebi Güell i Bacigalupi (Comte de Güell,
industrial tèxtil i gendre del marquès de Comillas
- veure retrat a la dreta-) a
Antoni Gaudí i Cornet, qui va iniciar el projecte als
voltants de l’any 1880 i el va signar l’any
1886.
Aquest palau que s’aixeca al costat mateix de La Rambla, en una
zona que en la seva època era el centre de Barcelona, és una casa
entre parets mitgeres, adossada a altra casa que també era
propietat de la família Güell.
La construcció es va desenvolupar entre 1886 i 1888, data que
s’esmenta en la part alta de la façana, encara que la decoració no
s’acabaria fins l’any 1889.
La família Güell va viure en aquesta casa des de 1888,
celebrant-se en els seus salons algunes fastuoses festes -
recepcions i actes diversos - de l'Exposició Universal
de 1.888.
Segueix sent la residència dels Güell, encara que el centre de
gravetat de la ciutat s’ha anat traslladant durant aquests anys al
Passeig de Gracia i en general a l’eixampla, fins que l’any 1910
el comte abandona l’edifici per anar a viure a una casa que havia
adquirit dintre del recinte del Park Güell en la part alta de Barcelona, que Gaudí també
realitzava per a ell en aquella època.
A partir d’aquest moment, el palau és habitat per la filla del
comte Mercè Güell fins l’any 1945, en que el palau va ser venut a
la Diputació de Barcelona, que va instal·lar-hi, el Museu d'Art
Escènic.
Entre 1974 i 1976, aquesta institució va realitzar alguns canvis
en l’edifici, restaurant la primera planta, per permetre la seva
obertura al públic.
L’ultima restauració general de l’edifici, dirigida per Antoni
González Moreno s’inicia l’any 1983 i finalitza el 1997. Aquesta
restauració inclou una reinterpretació, a càrrec de diversos
artistes, de les xemeneies i respiradors del terrat, en la que
només es conserva una xemeneia amb el trencadís original de Gaudí.
El Palau Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la
UNESCO l’any 1986.
Descripció:
Aquest palau residència de la
família Güell, va ser construït amb materials de la major
qualitat, bàsicament en pedra recoberta de marbre i decorada amb
els més delicats mobles i objectes artístics.
L’edifici és de planta pràcticament quadrada i la distribució
canvia en cada pis des del soterrani -
antigues quadres - a les golfes, per a adaptar-se a les seves
específiques funcions.
En l’exterior ens trobem amb una façana
principal de factura molt sòbria, construïda en pedra de color
gris clar procedent de les pedreres del comte a Garraf -a uns 30
quilòmetres al sud de Barcelona -.
Les seves dues portes situades en el
centre - amb les inicials E i G del propietari en ferro forjat en
la seva part superior - presenten entre elles un escut de
Catalunya també en ferro forjat.
En la primera planta una tribuna correguda abasta gairebé tota
l’amplària de l’edifici.
En plantes superiors la façana es fa plana i culmina amb uns
petits frontons triangulars de vora esglaonada sobre els quals se
situen els extrems cònics de xemeneies o respiradors.
La façana posterior també de gran
sobrietat, presenta un original disseny basat en una tribuna amb
persianes venecianes de fusta i adornada amb ceràmica de gran
bellesa, en la planta que correspon al primer pis i en el pis
superior trobem una balconada decorada amb una sorprenent pèrgola.
L'interior sorprèn pel seu
magnifica decoració que s’observa en gran quantitat de detalls
d’un luxe extraordinari que reflecteix alhora el bon gust i
originalitat de l'arquitecte - Gaudí va dissenyar diversos
elements del mobiliari, la il·luminació i les vidrieres - i els
propietaris de l’edifici, fins i tot en una època amb una estètica
molt més ampul·losa que la que es considera acceptable avui en
dia.
La luxosíssima decoració inclou columnes de marbre, sostres
coberts amb fustes precioses, mobles i aplics de marqueteria de
qualitat extraordinària.
Destaca el sorprenent saló central coronat per una cúpula
parabòlica que sobrepassa el terrat en forma de con que està
perforada per cercles que, sota la llum del dia, li donen des de
l'interior una aparença de planetari.
També trobem en aquesta sala una petita capella encastada en la
paret i un sens fi d’elements decoratius.
Tot l’edifici està organitzat al voltant d’aquesta peça central
El Terrat amb les seves xemeneies i
respiradors cònics que recorden avets representa probablement un
dels primers esbossos - però ja magistral - del que arribaria a la
perfecció, com element funcional i decoratiu alhora, amb els
guerrers del terrat de
La Pedrera.
En aquesta obra, Gaudí va usar per primera vegada el "trencadís"
(revestiment de superfícies amb fragments de mosaic irregulars,
que després va ser àmpliament usada en el
Modernisme).
Col·laboradors
de Gaudí en la construcció de l'edifici:
Arquitectes i
artistes |
Artesans |
Arquitectes
Francesc Berenguer i Mestres
Camil Oliveras Gensana
(Decoració del menjador) |
Constructor
Agustí Massip
Fusters
Julià Soley
Eudald Puntí
Ceràmica
Pujol i Bausis
Manyans
Joan Oñós
Decoradors (Mobles)
Francesc Vidal i Jevellí
Decorador en fusta
Antoni Oliva
Estructura
de ferro
Torres Ferreria i Construccions
Ferro
forjat
Salvador Gabarró
Taller Badía Germans
Marbre
Taller Ventura Germans
Pintors decoradors
Aleix Clapés i Puig
Vidrieres
Tallers
Pelegrí
Orgue de la capella
Aquilino Amezcua |
Escultors
Joan
Flotats (Imatge de la capella)
Rosend Nobas i Ballbé (Bust de J. Güell i
Ferrer) |
Pintors
Alexandre de Riquer i Ynglada
Ramon Tusquets i Maignon |
|
|
|